Els assistents avui hem estat 9: Jesús, Àngels, Esperanza, Maria, Dolors, Amàlia, M. Carme, Carme i Teresa (jo mateixa).
Els comentaris previs a la lectura en veu alta de poemes sempre versen sobre si la seva obra ens ha agradat i què en destacaríem. A la majoria de membres del grup els ha agradat la lectura dels poemes de Rosalía de Castro, especialment a l'Amàlia que és qui l'havia proposat, però també a la Maria, la Carme i l'Esperanza.
L'Esperanza la troba densa, amb molt vocabulari i que abasta molts temes, però la traducció del gallec al castellà que ha llegit no l’ha acabat de convèncer. La Dolors i la M. Carme diuen que és una poesia massa trista. L’Amàlia creu que els poemes mostren molt patiment, que és una poesia dura. La Carme ha destacat que a la Rosalía -des del seu punt de vista gallec- no li agraden els espanyols o com a mínim els de Castella, tal com a ella mateixa li passa com a catalana. També li ha encantat la descripció que fa dels paisatges, de la terra i dels homes. Jesús destaca que tot i el difícil que devia ser que una dona del segle XIX pogués ser poeta, Rosalía acaba fent una poesia moderna, en la que es veu a ella mateixa, es parla a ella mateixa, s'interroga. Jesús creu que s'anticipa al seu temps, poèticament parlant, tot i el dur paper que els tocava viure a les dones en una societat profundament patriarcal i masclista. Pensem que aquesta gran poeta va ésser una dona marcada pel seu naixement, ja que era la filla d'un capella i una dona soltera. A la seva època, aquests infants eren considerats “sacrílegs”.
Excel·lent comentari-resum de la sessió. Gràcies.
ResponElimina