INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE LA BIBLIOTECA

dilluns, 16 d’octubre de 2017

POEMES LLEGITS A LA TROBADA SOBRE GIL DE BIEDMA

POEMES LLEGITS I COMENTATS

Jesús: Pandémica y Celeste / Amistad a lo largo
Esperanza: Contra Jaime Gil de Biedma / Apologia y petición
Dolors: Idilio en el cafè / Albada
Teresa: Infancia y confesiones / De senectute
Joana: No volveré a ser joven / Por lo visto
M. Carme: Fragments del pròleg de l’antologia “Las personas del verbo” / Ultramort
Carme: Loca / Asturias, 1962
Alexandra: Amor más poderoso que la vida
Anna: Resolución / A una dama muy jovent, separada

COM HA ANAT LA TROBADA DE POESIA?

TROBADA DE POESIA SOBRE JAIME GIL DE BIEDMA. Dilluns 16 d'octubre de 2017

La trobada ha començat, com és habitual, amb la pregunta del Jesús sobre si ens ha agradat la poesia del poeta escollit, en aquest cas, Jaime Gil de Biedma.
Hi ha opinions diverses però en general és un autor que no ha acabat de convèncer, encara que té alguns poemes realment brillants.
Gil de Biedma va aparèixer a una famosa antologia de poesia realista i social de J. M. Castellet: “Veinte años de poesia espanyola (1939-1959)” tot i que ell va fer molt poca poesia social. El mateix Gil de Biedma va comentar en una entrevista que trobava la poesia social d’escàs interès poètic. També ha estat adscrit pels crítics a la “poesia de l’experiència” però entesa no com a imitació de la realitat, sinó com a escriptura de simulacres d’experiències. El poeta evoca una anècdota i en va canviant la perspectiva, se’n distancia, tal com si creés un personatge de novel•la o de teatre.
Se li nota una contradicció interior, una escissió entre el seu pensament d’esquerres i el seu origen familiar (alta burgesia, benestant, pot dedicar-se a escriure, viatjar, etc.). Als seus poemes mostra crítica i rebuig a la seva classe social i molts cops ho fa de manera irònica. L’ús del llenguatge col•loquial és un recurs molt calculat.