Hi ha opinions diverses però en general és un autor que no ha acabat de convèncer, encara que té alguns poemes realment brillants.
Gil de Biedma va aparèixer a una famosa antologia de poesia realista i social de J. M. Castellet: “Veinte años de poesia espanyola (1939-1959)” tot i que ell va fer molt poca poesia social. El mateix Gil de Biedma va comentar en una entrevista que trobava la poesia social d’escàs interès poètic. També ha estat adscrit pels crítics a la “poesia de l’experiència” però entesa no com a imitació de la realitat, sinó com a escriptura de simulacres d’experiències. El poeta evoca una anècdota i en va canviant la perspectiva, se’n distancia, tal com si creés un personatge de novel•la o de teatre.
Se li nota una contradicció interior, una escissió entre el seu pensament d’esquerres i el seu origen familiar (alta burgesia, benestant, pot dedicar-se a escriure, viatjar, etc.). Als seus poemes mostra crítica i rebuig a la seva classe social i molts cops ho fa de manera irònica. L’ús del llenguatge col•loquial és un recurs molt calculat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada