Comentari resum de la trobada, realitzat per l'Anna Ferré:
A la trobada d’ahir vam estar llegint i comentant Anne Sexton (1928-1974). D’ella en vam destacar la seva personalitat tèrbola, turmentada, amb moltes dificultats psicològiques. La poesia la va ajudar a posposar la seva autodestrucció fins als 46 anys. Si no hagués estat per el refugi en la poesia, segurament la seva fi s’hauria produït molt abans.
Era una dona que se sentia deixada de banda per la seva família, i es tancava físicament en una habitació, alhora que odiava aquest tipus de reclusió. Segons explica en la seva biografia, no va rebre gens d’afecte per part dels seus pares. La seva era una família benestant, i Anne es refugiava en la seva tieta-àvia Nana durant l’adolescència. És en aquest moment que s’adona del seu potencial físic, i entra en la dinàmica del flirteig i la seducció, principalment cap al gènere masculí, per tal d’aconseguir afecte.
Tant ella en si com a persona, com la seva obra, busquen la provocació, i tant en la sessió d’avui com aquest mes que hem treballat cadascú a casa la seva obra, ens hem adonat de que la seva poesia té molta força, és molt absorbent. Ens ha fet entrar en la seva obra de manera que estàvem particularment concentrats en les lectures i comentaris com potser no havíem arribat en els autors que hem treballat fins ara, tant en els poemes que ens feien baixar a les seves tenebres com els que ens feien esclafir en riallades. Ens ha fet viatjar per el seu món oníric, surrealista, ple d’imatges sovint críptiques, que han provocat que discutíssim com mai els significat de versos concrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada